La teoria de la mort d’internet planteja un futur on les nostres interaccions digitals seran amb màquines, no amb persones.

Cada vegada més, navegar per internet es converteix en un exercici d’incertesa. Qui hi ha realment darrere d’aquell perfil, d’aquell vídeo, d’aquell comentari? La teoria coneguda com “la mort d’internet” planteja un escenari inquietant: un moment en què tota activitat a la xarxa serà generada per màquines i no per humans, fent perdre el sentit original d’internet com a eina de connexió entre persones.

Aquesta idea, que pot sonar apocalíptica, es fonamenta en fets reals. Els darrers anys hem vist créixer exponencialment les capacitats de la intel·ligència artificial (IA). Els bots han deixat de ser simples programes predictibles i s’han convertit en entitats sofisticades, capaços d’escriure comentaris realistes, generar imatges, vídeos i fins i tot construir perfils sencers. Algunes estimacions, com un estudi de 2023 , asseguren que almenys el 50% del tràfic d’internet ja no prové d’humans, sinó de bots i processos automatitzats.

El fenomen és visible en molts àmbits. Plataformes com Twitter, Instagram o YouTube estan plenes de bots que generen interaccions falses: comentaris, “m’agrada” i seguidors comprats, dissenyats per fer créixer perfils i atreure usuaris reals. Als videojocs online, especialment en pàgines com Agar.io, les empreses omplen les sales buides amb IA per garantir que qui entra tingui sempre algú amb qui jugar, encara que no sigui humà.

Però fins on pot arribar això? La teoria de la mort d’internet alerta que si el tràfic artificial supera del tot l’humà, l’ecosistema digital es tornarà buit i sense sentit. Les empreses deixaran d’invertir en publicitat si no hi ha públic real, els usuaris buscaran connexions més autèntiques, i les grans tecnològiques podrien veure’s perjudicades per una roda que elles mateixes han alimentat.

Tot i això, cal posar-ho en context: avui dia aquest escenari encara és lluny. La major part d’interaccions reals a internet encara són humanes, i tant usuaris com empreses tenen interès a mantenir-ho així. Però la pregunta que queda flotant és inquietant: en un futur pròxim, sabrem distingir si estem interactuant amb una persona o amb una màquina? O potser ja no importa, perquè l’autenticitat s’haurà dissolt dins d’un mar d’algoritmes?

Mentrestant, cada cop que fem “m’agrada” a un vídeo, potser convé preguntar-se: qui —o què— hi ha realment darrere?

👉 Mira el vídeo complet on explico aquesta teoria: ⚠️ LA MORT D'INTERNET: Estàs parlant només amb BOTS quan navegues?